Nit de Sant Joan

Nit de Sant Joan nit de fogueres, cohets i xalera, sobretot pels més menuts.

Una vegada sopats, assaborim la COCA DE SANT JOAN.

Aqui teniu com "dibuixaven" amb la llum, els més menuts.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Nit_de_Sant_Joan

http://ca.wikipedia.org/wiki/Coca_de_Sant_Joan

Caminada amb lluna plena

Un dia de lluna quasi plena, agafes i vas a la Casa de Fusta... tu calcules sobre 3 hores de caminar (desprès ja vorem el que et costa fer la volta). Has d'anar preparat per a hidratar-te i per sopar, segons l'hora de sortida. Qualsevol dels miradors, et servirà de refugi i poder fer una mossegada al que portes a la motxilla. 

Et poses en marxa, millor en companyia. (Si ets solitari tampoc passa res, la natura del Delta, te deixa anar igualment).

Ep...recorda sobretot el repelent de mosquits.

Proposta: Fer la volta a La Tancada.  (si voleu us presento al guia. És amic meu :-) És broma, no és professional)

Voràs un paisatge que va canviant amb la llum, molts d'animalets amb ales i també sense ales.

No esperes que els "patos" t'esperen, quan et voran arribar, ells s'amagen.

Si vas o aneu amb temps i paciència, i us voleu anar aturant, podeu aprofitar a fer fotografia nocturna, amb un bon tripode i com hem dit temps (les llarges exposicions així ho exigeixen)

 Arrossar

 flamencs

 Encanyissada

Torre de la Carrova

http://www.amposta.cat/ohamposta/fitxa.asp?id=148&t=3&i=ca

Torre de la Carrova.

L’any 1977 la torre fou declarada Monument Històric-Artístic d’Interés Local. La torre propietat de l’Ajuntament d’Amposta, fou restaurada als anys 90 del segle XX. 

Esta construïda directament damunt la roca. Els panys de paret foren bastits amb petits carreus de pedra calcària col·locats en filades horitzontals, mentre que en els angles i la part superior de l’edifici es va emprar una mida més gran de carreus fets amb pedra arenisca. El coronament de la torre presenta merlets i barbacanes. Exteriorment presenta obertures en els diferents pisos: en la planta baixa la porta d’entrada, en el primer pis l’original porta d’entrada i diferents espitlleres, i en el segon pis dues finestres coronelles, únic element ornamental d’aquesta edificicació militar. Fins a finals del segle XV la seva estructura estava totalment determinada per la seva funció original. Interiorment la comunicació entre els pisos es realitzava mitjançant un sistema de trapes i escales de mà, que feien possible la defensa i resistència del lloc pis a pis.

Originàriament l’accés a la torre era per la primera planta on encara avui dia es conserva, a mode de finestra, la porta original. 

Història

El topònim del lloc es documenta per primer cop l’any 1149, en l’escrit de donació del Castell d’Amposta a l’Ordre de Sant Joan de l’Hospital, on ja s’esmenta l’existència de la font de l’Alcharrova. Aquesta serà a partir d’aquells moments el límit entre la vila d’Amposta i la de Tortosa.

Aquesta important obra respon a raons estratègiques de tipus defensiu, bèl·lic i militar. Formava part de la xarxa de torres de vigilància escampades al llarg de l’Ebre que, bastida pels musulmans, fou reforçada en els seus punts febles a l’època cristiana. 

Paó blau

Paó blau en català, Pavo real en castellà i per aquí li diem : un tito... i au.

L'exemplar de les fotos, estava en una gàbia i en quan el vam observar, es va posar a exhibir-se i lluir les seues plomes. 
Ara bé, si l'agafes per l'esquena, la cosa canvia.

Segons la Gran Enciclopedia Catalana
http://enciclopedia.cat/cerca?s.q=paó&mode=federated&search-go=Cerca#.U5NyCxadX6W

paó

pavó, pago, Pavo cristatus, pavo real (es), peacock (en)

Ocell de l’ordre dels fasianiformes, de la família dels fasiànids, de marcat dimorfisme sexual, els mascles del qual atenyen de 100 a 125 cm (sense comptar la falsa cua, formada per les supracaudals) i tenen el cap, el coll i el pit de color blau metàl·lic, les parts superiors grisenques amb ratlles fosques i les ales i la resta del cos marró fosc; presenten un plomall al cap; les supracaudals poden atènyer 150 cm, són d’una gran bellesa i poden ésser desplegades en ventall durant les exhibicions nupcials.

Font: Gran Enciclopèdia Catalana

http://ca.wikipedia.org/wiki/Paó_blau A la Wikipedia, també defineix al Paó blau.

Segons la mitologia grega, els « ulls » visibles a la cua del paó foren posats per Hera en memòria del seu lleial guardià Argos, que tenia cent ulls.

La llegenda diu que Hera va enviar a Argos a que fos a espiar el seu marit, Zeus, del que ella sospitava d'adulteri. Quan aquest es va rendre compte va fer matar Argos. Hera llavors va fer-li un homenatge al protector dels seus interessos posant els seus ulls a la cua del paó, el seu ocell favorit.