Plaza de la Corredera

Plaza de la Corredera - Córdoba

https://es.wikipedia.org/wiki/Plaza_de_la_Corredera

http://www.turismodecordoba.org/seccion/plaza-de-la-corredera

https://cordobapedia.wikanda.es/wiki/Plaza_de_la_Corredera

Amposta-Sant Jaume d'Enveja

Camí de Sirga

Un itinerari atractiu de realitzar a peu o en bicicleta, és lo tram de Via Verda o Camí de Sirga, que va des d'Amposta a Sant Jaume d'Enveja. 

Anada i tornada són un total de 26 km aproximadament.

Aquí teniu algunes imatges, captades una primavera.

http://www.turismeamposta.cat/ca/rutes/ruta-cami-de-sirga_136

http://www.turismeamposta.cat/es/ca/rutes/cami-de-sant-jaume-de-l-ebre_135

http://parcsnaturals.gencat.cat/web/.content/home/delta_de_lebre/visitans/equipaments_i_itineraris/itineraris/ruta_8_castella_definitiu.pdf

 Martinet Blanc i Corb marí gros

 Riu Ebre

 Martinet Blanc

 Martinet Blanc

 Prop Sant Jaume d'Enveja

 Corb marí gros

Pont Lo Passador

Flors de maig

Flors

Una petita mostra de flors dels Patis Cordovesos i un parell de poemes de Joan Maragall per acompanyar-les.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Flor

https://es.wikipedia.org/wiki/Flor

L’ÀNIMA DE LES FLORS

Aquelles dues flors que hi ha posades

al mig del caminal,

qui és que les hi deu haver llençades?

Qui sia, tant si val.

Aquelles dues flors no estan pas tristes,

no, no: riuen al sol.

M’han encantat així que les he vistes

posades a morir, mes sense dol.

“Morirem aviat, lluny de la planta

-elles deuen pensar-;

mes ara nostre brill el poeta encanta,

i això mai morirà.”

Joan Maragall.

http://poesiaencatala.blog.cat

ENVIANT FLORS 

Veig flors, i penso en tu. Faré portar-les 

a tu pel dolç camí de cada dia; 

que omplin d’aromes davant meu la via, 

després a vora teu vindré a olorar-les.

Grat ens serà tenir-les davant nostre, 

a l’hora de parlar de l’amor meu: 

vers el gerro florit baixaré el rostre, 

tot alçant els meus ulls al somrís teu.

Tu triaràs una poncella encesa, 

al damunt del teu pit la clavaràs, 

i, amb moviment de cígnia bellesa, 

arquejant el teu coll l’oloraràs.

Al sentir l’alè tebi amb què la mulles, 

al frec constant del teu bell rostre ardent, 

la rosa adreçarà totes ses fulles 

i es badarà desesperadament.

I encara em mig riuràs; mes quan me veges 

de tu a la flor, mentres jugueu aixís, 

moure l’esguard, guspirejant d’enveges, 

fugirà en sec ton confiat somrís. 

Joan Maragall

http://perso.wanadoo.es/lipmic/Poecat/maragall.htm