Cubeta de Móra, temps de floració

La Cubeta de Móra

En temps de la  Ribera en Flor , un bon lloc per a contemplar la bellesa del paisatge és des del  Castellet de Banyoles , on es pot veure el  Riu Ebre  i part de la Cubeta de Móra.

Aquestes són imatges captades al març d'enguany 2019.

Celebració a Temps de Terra

Una celebració a Temps de Terra.

Quan tens una data a commemorar i vols gaudir amb la família o amb amics, d'un lloc que t'aporti tranquil·litat, espai per als més menuts i contemplar la natura, pots anar-hi a Temps de Terra.
En qualsevol estació de l'any, t'ho pots passar bé.
Aquestes fotografies són del mes de febrer. Amb un dia assolellat vam poder fer passejades per la finca, observant als animals, degustació de vermut a la zona d'esbarjo, paladejar calçots i carn a la brasa al restaurant i els més menuts, també van pujar a cavall.

http://miquelgilmartin.blogspot.com.es/2016/04/amposta-cabiscol-temps-de-terra.html

http://tempsdeterra.com/index.html

http://www.turismeamposta.cat/ca/que-fer/empreses/activitats/temps-de-terra_745

Flors de maig

Flors

Una petita mostra de flors dels Patis Cordovesos i un parell de poemes de Joan Maragall per acompanyar-les.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Flor

https://es.wikipedia.org/wiki/Flor

L’ÀNIMA DE LES FLORS

Aquelles dues flors que hi ha posades

al mig del caminal,

qui és que les hi deu haver llençades?

Qui sia, tant si val.

Aquelles dues flors no estan pas tristes,

no, no: riuen al sol.

M’han encantat així que les he vistes

posades a morir, mes sense dol.

“Morirem aviat, lluny de la planta

-elles deuen pensar-;

mes ara nostre brill el poeta encanta,

i això mai morirà.”

Joan Maragall.

http://poesiaencatala.blog.cat

ENVIANT FLORS 

Veig flors, i penso en tu. Faré portar-les 

a tu pel dolç camí de cada dia; 

que omplin d’aromes davant meu la via, 

després a vora teu vindré a olorar-les.

Grat ens serà tenir-les davant nostre, 

a l’hora de parlar de l’amor meu: 

vers el gerro florit baixaré el rostre, 

tot alçant els meus ulls al somrís teu.

Tu triaràs una poncella encesa, 

al damunt del teu pit la clavaràs, 

i, amb moviment de cígnia bellesa, 

arquejant el teu coll l’oloraràs.

Al sentir l’alè tebi amb què la mulles, 

al frec constant del teu bell rostre ardent, 

la rosa adreçarà totes ses fulles 

i es badarà desesperadament.

I encara em mig riuràs; mes quan me veges 

de tu a la flor, mentres jugueu aixís, 

moure l’esguard, guspirejant d’enveges, 

fugirà en sec ton confiat somrís. 

Joan Maragall

http://perso.wanadoo.es/lipmic/Poecat/maragall.htm